dimecres, 5 de setembre de 2012

La gimnàstica rítmica, un dels esports més durs

Anna Bessonova (UKR) realitzant una zancada amb dorsal. (Foto: Tom Theobald)
Segur que algun cop heu vist unes noies ballant sobre una moqueta agafant uns "hula-hoops" o un bocí de tela enganxat a un pal, i anant de cap per avall fen salts i figures que semblen impossibles d’aconseguir.

Però qué és realment la gimnàstica rítmica?

En primer lloc, aclarir que la moqueta es diu “Tapís” i que els seus exercicis es divideixen en dues categories, individual i conjunt. En els aparells, com diuen algunes persones, el "hula-hoop" es diu aro, la tela agafada a un bastó es diu cinta, i després estan la corda, la pilota i les maces.
A banda dels aparells, en aquesta disciplina es fa servir la música en els seus exercicis, i en aquest cas l'objectiu, és transmetre tot el que intenta dir la música, tant amb el cos, com amb l’aparell, fins al punt d'arrencar les llàgrimes del públic.

La gimnàstica rítmica és una modalitat molt dura, i verdaderament sacrificada, en la que sobretot s'ha de tenir constància i una progressió. S'hi han de dedicar moltes hores (6-8h/8-10h diàries) en les que, aconseguir flexibilitat, equilibri, amplitud, salt, coordinació amb el cos i l’aparell, i tècnica, molta tècnica. És un dels esports que més lesions provoca (d’esquena, de turmells, genolls), la qual cosa representa un problema constant per a les gimnastes. Aquestes lesions normalment es produeixen quan no s’ha fet un bon escalfament i un bon preparament físic. 
Uliyana Trofimova (UZB) surt lesionada al tapís. (Foto: Marina Casals)
També s’ha de dir que les gimnastes adquireixen un gran esperit de superació, volen ser millors gimnastes, saber cada cop més, amb la qual cosa, aprenen a ser millors persones. En tot aquest procés juga un paper molt important la figura de l'entrenadora,que arriba a ser com una segona mare, i és la persona que els hi marca les pautes de comportament i com fer correctament les coses.
Daria Dmitrieva (RUS) amb la seva entrenadora.  (Foto: Gabriela Machovski)
Tot i això, s'ha de dir que la rítmica no és per a tothom, només és apta per a la gent que els hi agradi el sacrifici i sobretot moure’s al compàs de la música, mentre porten un mallot amb molts swarovski i mouen el cos com mai l’han mogut. En qualsevol cas és un dels esports més màgics i estètics que existeixen.

Ens veiem ben aviat a la nova secció de gimnàstica rítmica de Lleida Sports amb la màgia de les gimnastes lleidatanes.

Cap comentari:

Publica un comentari